Musica - Loretta & The Insect World (preview 30'')
>> Concert: 23.30h (Entrada gratuïta)

Fa uns mesos, la gira en solitari de Howe Gelb, líder de Giant Sand, va rebre immillorables crítiques de tots els mitjans especialitzats del país. El pare del so americà, el pioner del country alternatiu, un personatge clau en la història recent de la música americana ...

Els articles previs als seus concerts espanyols es desfeien en elogis i les crítiques posteriors no van poder ser més efusives, amb un reconeixement unànime a la categoria i l'innegable carisma d'un home absolutament lliure de lligams i convencionalismes.

Una de les crítiques més encertades d'aquesta gira de març va ser la que va fer Nando Cruz a El Periódico de Catalunya: "Les actuacions del líder de Giant Sand no són concerts a l'ús. Són més bé un laboratori obert al públic on, amb insospitats dots d'entertainer, gelb ens dóna pistes sobre el misteriós procés de la creació musical. Pistes en direcció inversa, deconstructiva, que reflexionen sobre els límits del format de la cançó. Una lliçó de metamúsica, potser una mica espessa per als no iniciats, però absolutament reveladora per als seus fidels".

Si valorem la sinceritat i l'honestedat en la música, davant la repetició contínua de les mateixes cançons dels discs interpretades, en el mateix ordre durant tota una gira, està la improvisació (presa dels genis del jazz: Gelb és tan fan de Bob Dylan com de Thelonious Monk) i la construcció d'un set en base a l'atmosfera que es va vivint sobre l'escenari.

Els concerts de Howe Gelb (o els de Giant Sand) mai són iguals, però tanmateix la reacció del públic davant d'ells és sempre unànime. És la sensació d'haver estat partícip de quelcom únic i en permanent estat de canvi.

Web - Howe GelbVídeo - Giant Sand (Howe Gelb) / "Increment Of Love" (2008)Vídeo - Giant Sand (Howe Gelb) / "Shiver" (2001)

Musica - Meet Me In The Garden (preview 25'')
>> Concert: 22.00h (Entrada gratuïta)

Probablement ja hagueu escoltat parlar de DENT MAY & HIS Magnificient UKULELE, un nou músic pop d'Oxford, Misisipi. Si no, molt aviat escoltareu parlar molt d'ell. El seu estil vocal inconfusible - part crooner, part falsetto, i 101% showman - és reflex de la influència d'alguns dels seus cantants favorits (Prince, Serge Gainsbourg i Lee Hazlewood per nomenar alguns). El seu amor per diversos estils de cançó resulta en una combinació única d'ukelele, bateries, pedal steel, violí, vents i baix. En un segon les seves cançons tenen un aire a Tropicalia brasilera i al següent recorden els quartets vocals de mitjans del segle passat i el seu swing country.

Integra d'una manera natural la música pop que més li agrada de tots els racons del món amb escriure sobre allò que té davant (la seva ciutat, els seus amics, i boniques noies), Dent fa seu el lema "think global, buy local". Potser el sigui un dels primers cantants de pop sostenibles del segle 21.

Animal Collective van escoltar per primera vegada a Dent May quan gravaven el seu nou disc a Oxford a principis del 2008 i ràpidament el van fitxar per Paw Tracks. Ara presentem el seu increïblement imponent àlbum de debut. "The Good Feeling Music" of Dent May & His Magnificient Ukulele, gravat amb Rusty Santos (Panda Bear, Animal Collective, White Magic ,...) a casa de May, un trailer de doble eix a Taylor, Misisipi (població: 300).

Dent May va créixer cantant en grups d'esglésies locals, actuant en obres de col·legi i tocant en cases d'infermeria amb un cor gravat. Durant la seva estada a l'escola superior escrivia el seu power pop amb sintetitzadors amb The Rockwells i peces d'una càrrega eròtica considerable en un projecte paral·lel. Després de tres semestres infructuosos a l'escola de cinema de Nova York, May es va mudar a North Mississippi on va ajudar a fundar el col·lectiu d'art "Cats Purring" i va formar una banda de country-rock anomenada Cowboy Maloney's Electric City.

A finals de 2007 va començar a tocar com Dent May & His Magnificient Ukulele i va gravar un EP digital descaradament lo-fi, A Brush With Velvet. El títol fa referència a The Partridge Family (aquí anomenada Mamà i els seus increïbles fills), els episodis d'un serial televisiu que obsessivament May gravava i col·leccionava en cintes VHS quan era adolescent. Malgrat la seva aventura en solitari, Dent va seguir tocant amb Cowboy Maloney's Electric City, i recentment ha començat a gravar música "disco" com a Dent Sweat.

Web - Dent May & His magnificient UkeleleVídeo - Dent May / "Meet me in the garden"Vídeo - Dent May / "Oh, Paris!" (2001)

Musica - Mano Izquierda (preview 30'')
>> Concert: 01.15h (Entrada gratuïta)

El sol està entrant per les finestres de l'habitació de Nueva Vulcano. Està inundant els seus racons amb una llum que sempre s'havia insinuat entre les cortines, però que mai havia aconseguit traspassar la seva intimitat. Un sentit de la intimitat, de la reclusió espiritual que no només ha estat sempre en les brillants i esglaiadores lletres d'Artur Estrada, sinó que emanava de les tancades notes del baix de Wences Aparicio i dels desesperats batecs de la bateria d'Albert Guàrdia. Aquest obscurantisme present en els seus dos discos-ja clàssics-"Principal primera" (2004) i "Joc entròpica" (2005), i en els seus cobejats singles de vinil editats per segells independents estatals i francesos, sembla esvair per moments en aquestes dues noves meravelloses cançons.

Sembla que la seva música hagi passat per la dutxa, que hagin pentinat les seves cançons i que hagin posat un perfum delicat en els seus instruments. Com si es tractés d'un petit renéixer, Nueva Vulcano ens brinden les dues cançons més fresques, directes, lleugeres i lluminoses que haguem escoltat mai, i la seva clarividència, equilibri i serenitat es contagien des de les seves primeres notes, atrapant més, si s'escau, als seus ja nombrosos
seguidors, alhora que obrint aquestes finestres de la seva cambra perquè els desconeixedors puguin tafanejar, encara que sigui per un moment, en aquests racons on abans es acumulava una mica de pols i que ara estan nets i transparents, permetent apreciar la bellesa d'unes rajoles que sempre ens havien dit que valia la pena observar.

Formación:
Artur Estrada- Voz y guitarra
Wences Aparicio- Bajo
Albert Guàrdia- Batería
Marc Clos- Percusiones

Web - Nueva Vulcano Vídeo - El día de mañana

Musica - ..i les sargantanes al sol (preview 30'')
>> Concert: 20.30h (Entrada gratuïta)

En moltes llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Aquesta equivalència també és bona a Guissona, dalt de l’altiplà de la Segarra, on va néixer i juga amb cançons en Joan Pons, el Petit de Cal Eril.
En el disc “I les sargantanes al sol”, El Petit de Cal Eril ens demostra que també es pot fer somriure des de la
cruesa i la melàncolia.

Va ser fa un parell d’anys quan el Petit de Cal Eril es va posar a gravar música al menjador de casa. Des de
llavors tot ha anat molt ràpid. La participació al projecte de creació musical del Centre d’Art Santa Mònica va
donar entrada a nous companys de joc: en David, en Lluís i els dos Daniels. Tots junts han actuat en escenaris
com el popArb o l’Hipersons, a més de guanyar el Premi Tr3sC a la creativitat musical. Però el més important
és que arreu on toquen la gent se sorprèn i somriu.

Amb el seu inconfusible accent de ponent, el Petit de Cal Eril ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs
inesperats. Ens parla de coses petites i d’animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De
no fer res i fer de tot. De la boira i del sol. I ho fa sempre amb un to entranyable, com si ens conegués de tota
la vida.

El Petit de Cal Eril se situa en la millor tradició del folk psicodèlic: So orgànic i càlid, girs experimentals, regust popular, moments naïf, flautes, melòdiques, xilòfons, sorollets inclassificables... Se’l podria emparentar amb Gorky’s Zygotic Mynci i Música Dispersa, amb Flaming Lips o la Incredible String Band. Però tot el que fa té un segell propi, potser per l’optimisme rural, l’olor de xiclet i el siroll de tractors de la Segarra.

Per sempre més: sargantanes al sol...

Vídeo - El Petit de Cal Eril / "Mandolines tralarí"

Alternative, pop, neo folk, post punk, indie, hardcore, soul, electrònica intimista…

Amenització musical entre grup i grup i després de l'últim concert a càrrec de l'equip de programació del Bar Heliogàbal, del barri de Gràcia de Barcelona. Actualment és un dels espais de programació més suggerents i interessants de Catalunya en l'actualitat.

Amb Miquel Cabal, Joan Guàrdia, Artur Estrada…

Web - Heliogàbal Dj's Myspace - Heliogàbal Dj's